El balanç energètic es refereix a l'equilibri entre l'energia que consumim a través dels aliments i l'energia gastada durant el dia.
Equilibri energètic: Si la ingesta i la despesa d'energia són iguals, es manté l'equilibri pel que fa al dipòsit calòric representat pel pes corporal.
Balanç energètic positiu: Quan la ingesta d'energia és més gran que la seva despesa, es tradueix en un augment de pes a causa de l'augment del teixit adipós.
Balanç energètic negatiu: Quan la ingesta d'energia és menor que la seva despesa, es produeix una disminució del pes corporal.
Energia i exercici
Les persones que practiquen esport, i més encara els esportistes d'elit, s'han de tenir en compte que la realització d'exercici comporta una despesa d'energia important, i que han de dur a terme una dieta que cobreixi dit desgast.
Per conèixer aquesta despesa energètica existeixen taules en què es representen diferents tipus d'activitats juntament amb el denominat "factor d'activitat", un valor que ha de multiplicar-se pel pes de l'esportista en quilograms i pel nombre de minuts durant els quals porta a terme aquesta activitat.
Per exemple: en un jugador de tennis el factor d'activitat és de 1,9. Si el seu pes és de 75 quilos i entrena una mitjana de 120 minuts al dia, s'obté que les calories que gasta són 981. Això implica que perquè el tennista mantingui el seu pes, ha d'ingerir 1000 calories per sobre de la seva dieta habitual.
Exemples de dietes:
Factors d'activitat
Què és la composició corporal?
L'anàlisi de la composició corporal determina quina part del teu cos és greix i quin no ho és. La part no greix del cos es diu massa magra, i inclou el múscul, aigua, ossos i òrgans. La massa magra es coneix com a teixit metabòlicament actiu, ja que crema calories durant tot el dia. Com més massa magra, més gran és la taxa metabòlica en repòs. La massa greix és el greix corporal. El greix corporal és una forma d'emmagatzematge d'energia i per tant té una demanda molt baixa en calories.
La composició corporal és un indicador de la salut i l'estat físic. El seu seguiment, juntament amb factors com la força, l'estat d'ànim, el rendiment i el son, pot ajudar a mesurar l'efectivitat de l'entrenament i de la planificació nutricional.
Com calcular la composició corporal?
Bioimpedància elèctrica
Mesura la resistència del cos a un corrent elèctric indolora.
Plegs subcutanis
Aquesta tècnica es porta a terme mesurant el gruix de plecs subcutanis en punts determinants del cos. Hi ha diverses variacions d'aquesta tècnica. En general com més avaluats, més precís serà l'anàlisi. La suma d'aquets mesuraments juntament amb altres variables com el sexe, edat, talla i pes serveixen per determinar el percentatge de greix.
Densitometría ósea (DEXA)
Rajos X que són capaços d'avaluar la massa corporal magra, massa grassa i el contingut mineral dels ossos de l'individu.
És un dels mètodes més fiables per calcular la massa corporal.
L'any 1940, William Sheldon va establir una divisió en tres categories dels tipus de cossos humans o Biotips, atenent la seva capacitat per acumular greix i sintetitzar múscul.
Ectomòrf
Caracteritzat per:
- Músculs i extremitats llargues i primes.
- Poc greix emmagatzemat.
- Els costa guanyar pes.
- L'entrenament està destinat a guanyar massa muscular.
- En general denominats prims.
- Els ectomorfs no posseeixen predisposició a desenvolupar els músculs ni a emmagatzemar greix.
Mesomòrf
- Són persones amb el cos atlètic per naturalesa.
- Ossos de dimensions mitjanes.
- Tors massís.
- Baixos nivells de greix.
- Espatlles amples amb una cintura prima.
- Usualment identificats com musculosos.
- Els mesomorfs posseeixen una predisposició a desenvolupar músculs però no a emmagatzemar teixit gras.
Endomòrf
- Una major emmagatzematge de greixos.
- Una cintura gruixuda.
- Són d'aspecte arrodonit.
- El seu entrenament està destinat a exercicis cardiovasculars.
- Estructura o sigui de grans proporcions.
- En general denominat obesos.
- Abdomen voluminós.
- Membres curts i gairebé sempre flàccids.
